Aquest estiu vaig tenir l'honor de conèixer un personatge propi dels millors temps del Cárdenas a l'Arús con leche, un artista gracienc que no ha tingut (encara) el ressò que es mereix, estic parlant de: Jorge Manuel.
Venia a preguntar-nos si volíem posar a la venda, a la botiga on treballo, el seu single estiuenc "Verano Verano" (a la seva web la titulen "El Verano", deu ser una qüestió de màrketing), després d'unes quantes visites li vaig acabar comprant, va ser l'únic que vam vendre 😉
Hola! ara faré un salt de línia.
Ale hop!
funciona?
Us adjunto una foto!
Ahir em disposava a cercar alguna cosa a la xarxa eDonkey (o a l'eMule, per a molts), jo utilitzo MLDonkey, i n'estic molt content, a l'ordinador comunitari de casa hi està sempre funcionant i via web li podem demanar que faci el que sigui des dels ordinadors de la resta del pis. Doncs bé, l'experiència em va dir que una llista de servidors de confiança era el millor i de fet només hi tinc 7 o 8, de posats, res de llistats llarguíssims, la cosa anava molt bé, fins ahir.
Restava connectat a dos servidors alhora, dos dels "DonkeyServer" alemanys, i vaig començar a obtenir com a resposta de la meva cerca un missatge estrany que m'advertia de que calia activar la "ofuscació de protocol", em vaig quedar pillat, per que no tenia ni idea del que m'estaven parlant, i allò, una opció que el meu client d’eDonkey no suporta, m'impedia utilitzar aquell servidor…
Degut al gran trànsit de dades que el P2P, i sobretot eDonkey, comporten a la xarxa ha fet que alguns proveïdors d'accés limitin l'ús del seu ample de banda per a aquest tipus de protocols. Les trames de dades que generen els clients i servidors eDonkey, Bittorrent i d'altres son fàcilment identificables, com qualsevol protocol, això comporta que alguns proveïdors apliquin una limitació i si en un segon els hi arriben 100 trames del protocol eDonkey, en deixen passar 50 i la resta les llencen a les escombraries, directament, per estalviar ample de banda. Quan els clients i/o servidors s'adonen que de només els arriba una part de la informació, la tornen a enviar, d'aquesta manera es va generant un retard important en les comunicacions i això fa que, sobretot els servidors, hagin d'acabar pagant un excés d'ample de banda per la cara.
Els grans servidors, com DonkeyServer, ara obliguen a fer ús de la "ofuscació de protocol" que no es més que un sistema d'encriptació de les trames que s'envien per fer-les indetectables als proveïdors d'accés, ara per ara només la darrera versió d'eMule ho suporta, i jo, amb el meu preuat MLDonkey, m'he de fotre fins que surti una nova versió que ho incorpori (o atenirme a la baixada de rendiment que em comportarà no utilitzar-ho).
Com veieu no calen grans litigis per putejar a les xarxes P2P, però també existeix la reacció contrària per evitar les limitacions.
Ahir vaig anar al super a comprar menjar per la gata, darrerament si no fos per la gata, no aniria a comprar mai, em dona la impressió. Com no, amb el rotllo, vaig comprar d'altres coses i vaig fer una compra compulsiva al passar pel costat de les prestatgeries de refrescs, ja fa un temps que vaig decidir no beure més begudes d'aquest estil, i sembla que més o menys m'aplico, però les regles estan per saltar-se-les, i més en un cas com aquest…
Esperem que el retorn de la Mirinda m'ajudi a retornar al món dels blocs a mi també 😉
De regal, el mític acudit:
Al bar:
– pare: camarero! un cafe!
– cambrer: y pa el niño una Mirinda?
– pare: no, no, el niño ya ha mirindao!
Per si algú es pregunta com es que no escrit res al voltant de la Festa Major (que ja se que no ;-)), estic escrivint les meves vivències al bloc comunitari "Pensaments de Festa Major"!
Sovint els occidentals quan veiem un oriental, dels que tenen els ulls "esquinçats", ens costa esbrinar de on son… fa força temps vaig trobar aquesta web, no recordo a partir de on, i ahir, parlant del tema, vaig pensar en cercar-la i… http://www.alllooksame.com
La web ens proposa un test, primer ens demana una informació sobre nosaltres, rotllo per veure on i qui son els més garrulos, i després ens mostra 18 fotos de gent. Hem de decidir si son xinesos, japonesos o coreans. Tot i que les fotos que surten sempre son les mateixes, i al llarg del temps he fet el test moltes vegades, no passo mai de 5 o 6 encerts 🙁 I vosaltres?
Dissabte 1 de juliol, 22a trobada de diables de Barcelona, organitzada per la Colla Vella de Gràcia, com a ex-diable i havent hagut de declarar en alguna ocasió, com a responsable de la colla en aquell moment, per desperfectes produïts, precisament, en trobades de diables de Barcelona (les espurnes sovint deixen marques als vidres dels comerços, els comerços reclamen a les seves asseguradores i les asseguradores reclamen a l’organització pertinent), proposo a la botiga on treballo, de cobrir els vidres (molts en aquest cas, i sense persianes que poder baixar) que donen al carrer amb cartrons, seguint les recomanacions que la pròpia Vella de Gràcia va repartir als comerços afectats, i pensant també en evitar possibles merders a la Vella si passés alguna cosa…
Com que hi han molt vidres, i havia d’acumular caixes de cartró, vaig informar-me directament de la Vella del recorregut que ens afectava, i dues fonts diferents em diuen: baixarem per Guilleries, i per Vallfogona fins Torrijos…
Avui arribo al curro i em passo hora i mitja ben bones tapant els vidres que donen al carrer Vallfogona amb cartrons (precisament la superfície de vidre més gran de la botiga), la gent em pregunta perquè ho faig, alguns ja ho saben, i alguna iaia remuga amb les seves amigues perquè “mira que els hi fan fer a les botigues” i considerant que “hi ha massa permissivitat”, suposo que més endavant proposaria il·legalitzar les colles de diables, però això ja no ho vaig sentir 😉
Arriben les 21:15 aprox. i arriba el correfoc que havia de passar per Vallfogona, però justament per on no havia de passar… per Verdi!
El pitjor, a banda de la sensació de ser l’únic gilipolles de la vila que ha tapat els seus aparadors amb cartrons, serà que quan plegui, a les dotze passades, hauré de treure tots els putos cartrons i llençar-los al contenidor, mentre el barri és ple de gent passant-ho bé! :-/
Jo sabia que era el ridiculisme, del qual en sóc defensor, però encara no coneixia el “lletgisme” i el seu màxim (i únic, potser) exponent: Estanislau Verdet
L’Estanislau treurà un disc aviat (amb aquest nom, que aquest home ja té un background) i al seu bloc trobareu algunes perles com la versió ballable de l’Eto’ooo, Eto’oo de la final de la Champions, i alguns vídeos, tipus Maurici, que no tenen desperdici 😉
(El vídeo original hi sortien els mugrons, si, però es que al llutuve son molt fins, ja sabeu)
Fa una estona, documentant-me sobre la màquina de películes que tenim a la feina, he trobat això… es que es es colmo!, aviat faran una màquina per tallar-te les ungles les 24h.: http://www.wonderpizza.es
Tot i que alguns ja haureu vist aquest vídeo, m'ha tornat a arribar a poques hores d'entregar la darrera pràctica d'FP (Fonaments de programació), que ja m'està fent ballar el cap. M'hi sento totalment identificat 😉
Merda, he posat un vídeo i senta un precedent molt xungo… 😛
