Ahir vaig anar al super a comprar menjar per la gata, darrerament si no fos per la gata, no aniria a comprar mai, em dona la impressió. Com no, amb el rotllo, vaig comprar d'altres coses i vaig fer una compra compulsiva al passar pel costat de les prestatgeries de refrescs, ja fa un temps que vaig decidir no beure més begudes d'aquest estil, i sembla que més o menys m'aplico, però les regles estan per saltar-se-les, i més en un cas com aquest…
Esperem que el retorn de la Mirinda m'ajudi a retornar al món dels blocs a mi també 😉
De regal, el mític acudit:
Al bar:
– pare: camarero! un cafe!
– cambrer: y pa el niño una Mirinda?
– pare: no, no, el niño ya ha mirindao!
No l’he tastada mai la Mirinda…a mi m’agrada la beguda “Orangina”, però només la trobo a França 🙁
Ostres tu, quins records la Mirinda!!!!
No em diguis que la tornen a fer :p
Crec que encara m’enrecordo del gust que tenia i tot…
jajaja…sóc de cor senzill…em mola l’acudit:-)
jo de petita la demanava així: una mirindina.