El vot “rogat”

Avui he obert la bústia i, oh!, hi havia una carta de l’oficina del cens de Barcelona… M’he dit que seria la típica per confirmar-me les dades del cens, però de seguida he pensat que no seria això… Els residents a l’estranger, els que estem registrats al “Censo Electoral de Residentes Ausentes”, ja fa uns mesos que hem perdut el nostre dret a vot a les eleccions municipals, gràcies als vots del PSOE, PP, CiU i PNV. A les meves darreres de Barcelona ja se’m va negar el dret a vot (cosa que m’indigna i que he pogut comprovar, sovint els residents a la ciutat troben lògic).

L’altra canvi a pitjor és que per a la resta d’eleccions on encara ens respecten el dret a vot és que hem de “rogar” el vot: si fins ara quan s’acostaven unes eleccions rebíem (sovint amb un marge de temps més que ajustat per pensar que potser el teu vot no arribaria a temps per al recompte) tota la documentació automàticament, amb el “voto rogado” el procediment s’allarga, de moment amb la recepció de la carta d’avui (que si hagués perdut, m’hauria de fotre i no podria votar) he hagut de respondre retallant i omplint el cupó que hi havia, i enviant-lo, junt amb una prova d’identitat, per correu a Barcelona. He estat temptat d’enviar-lo certificat, per assegurar-me que arribarà, però haver de pagar 4,30€ de més per exercir un dret constitucional, no em sembla del tot lògic (d’entrada ja he pagat 77 cèntims).

Segons la carta diuen que no més tard del 31 d’octubre hauré rebut la documentació, a veure si és veritat… Aquest sistema de “vot rogat” ja s’aplicava a les eleccions municipals i  s’assolia una participació màxim d’entorn el 5% del cens (imagino que el percentatge deu ser del total d’electorals “CERA” amb dret a vot), sembla ser que aquest és el motiu pel qual han cregut oportú eliminar aquest dret als ciutadans. En canvi, per a la resta d’eleccions, on els electors rebien d’ofici la documentació al seu domicili, la participació arribava al 30%… veurem com acabarà la cosa d’aquí unes setmanes…

Aquesta entrada ha esta publicada en a l'exili. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *