No sóc persona d’escriure comiats als amics que se’n van. No m’agrada gaire acomiadar-me de la gent, potser per això no gasto gaire el dir “adéu” i prefereixo coses més temporals com “fins ara” o “fins aviat”, encara que després aquest “ara” o “aviat” sigui temps. Feia dies que no veia l’Albert, tinc molta mala memòria, però segur que va ser pel carrer i vam dir, com ja feia dies, que havíem de convocar una reunió del Grup 1850, després de l’aturada natural “post-festa major”, on tothom desconnecta una mica de tot plegat.
Aquesta reunió l’acabarem fent, i ell continuarà venint, mai ha faltat a cap de les reunions que hem fet fins ara, n’estic segur, perquè tots els qui ens reunim l’estimen i el tenim present en el nostre “gracianisme” com ell anomena. El Grup 1850 és un exemple de les coses que ha fet l’Albert, sense la seva empenta dubto molt que, malgrat ser tots uns malalts de Gràcia, ens haguéssim atrevit a tirar-ho endavant.
Us recomano la lectura de l’apunt d’en Roger Palà sobre l’Albert, a mi m’ha agradat molt i el compateixo totalment.
Visca Gràcia Lliure!