Diari d'un aborigen gracienc (a l'exili voluntari)

Aquest passat dijous vaig tenir la sort d’anar a veure els Laibach a l’Apolo. Els Laibach son (part de) un col·lectiu artístic eslovè, nascut a principis dels 80. Ja porten molta feina al darrera, i també molta polèmica. Habitualment vestits amb uniformes militars, han estat acusats de nacionalsocialistes, de ser d’extrema esquerra, i del que calgui i més. Censurats al seu país quan formaven part de Iugoslàvia, no han parat de rebre crítiques.

Son capaços de (sub)versionar cançons de Queen, dels Beatles, els Opus o Europe en diferents estils, i també de gravar un disc amb recitats de Joan Pau II, sobre bases tecno (tot i que signant com a 300.000 VK, un dels mons paral·lels del grup). El seu darrer disc experimenta versionant himnes nacionals de diferents països, “España” inclosa, tot i que jo em quedo amb “Türkiye“.

El moviment artístic on s’ha desenvolupat Laibach té un nom: NSK (Neue Slowenische Kunst), el propi nom ja desperta polèmica quan utilitza l’alemany, tot recordant l’ocupació nazi del país (“Laibach” també compleix aquesta “norma”, es com es coneixia a Ljubljana, la capital del país, durant l’ocupació). Des del 1991 NSK s’organitza com un estat, com si d’una micronació es tractés.

Amb la tonteria d’escriure aquest post, he acabat creant algunes pàgines a la viquipèdia, així que tot el que volia escriure ho teniu als enllaços, que avui m’he regalat una mica 😉

Hi ha musica que, de vegades, per la seva… senzillesa?, et captiva d’una manera que no t’expliques. I això és el que m’ha passat darrerament amb el disc d’u_mä. Ara en Pau i la Maria ens l’ofereixen gratuïtament a la seva web, no perdeu la oportunitat d’escoltar-lo, i comprar-lo si cal. No us ho penseu, coi! 😉

Via OhGizmo! m’assabento de la novetat per a final d’any de Yamaha, el BodiBeat, un reproductor musical que selecciona les cançons fent coincidir els BPM amb el nostre ritme cardíac.
D’aquesta manera el nostre exercici físic serà més agradable al poder casar els nostres moviments amb el ritme de la música. Un gran invent per als melòmans que fan exercici 😉 Em pregunto però, com s’ho farà l’aparell, per exemple, per adequar la música d’una persona que corre habitualment amb un ritme cardíac de 110 ppm. i a la qual només li agrada la clàssica, o bé un amant del psy-trance que es dedica a córrer amb suavitat.

Tot navegant i escoltant el darrer disc dels Beirut, vaig descobrir la pàgina web promocional de l’àlbum. Hi han tot de vídeos amb totes les cançons del disc filmats per Vincent Moon. Aquest home ja porta temps fent concerts a emporter per a La Blogothèque, un bloc musical francès, i realment hi han petites joies, us en recomano la visita! De moment, del bon grapat de concerts a emporter que he vist, em quedo amb el “Nantes” (dels Beirut) baixant les escales de l’antiga casa d’en Zach Condon.

No us perdeu tampoc el “Heart It Races” dels Architecture in Helsinki o el “We’re from Barcelona” dels I’m From Barcelona.