Laibach

Aquest passat dijous vaig tenir la sort d’anar a veure els Laibach a l’Apolo. Els Laibach son (part de) un col·lectiu artístic eslovè, nascut a principis dels 80. Ja porten molta feina al darrera, i també molta polèmica. Habitualment vestits amb uniformes militars, han estat acusats de nacionalsocialistes, de ser d’extrema esquerra, i del que calgui i més. Censurats al seu país quan formaven part de Iugoslàvia, no han parat de rebre crítiques.

Son capaços de (sub)versionar cançons de Queen, dels Beatles, els Opus o Europe en diferents estils, i també de gravar un disc amb recitats de Joan Pau II, sobre bases tecno (tot i que signant com a 300.000 VK, un dels mons paral·lels del grup). El seu darrer disc experimenta versionant himnes nacionals de diferents països, “España” inclosa, tot i que jo em quedo amb “Türkiye“.

El moviment artístic on s’ha desenvolupat Laibach té un nom: NSK (Neue Slowenische Kunst), el propi nom ja desperta polèmica quan utilitza l’alemany, tot recordant l’ocupació nazi del país (“Laibach” també compleix aquesta “norma”, es com es coneixia a Ljubljana, la capital del país, durant l’ocupació). Des del 1991 NSK s’organitza com un estat, com si d’una micronació es tractés.

Amb la tonteria d’escriure aquest post, he acabat creant algunes pàgines a la viquipèdia, així que tot el que volia escriure ho teniu als enllaços, que avui m’he regalat una mica 😉

Aquesta entrada ha esta publicada en música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Laibach

  1. Sisu diu:

    aquesta vegada no concordo amb els teus gustos musicals, haha! Interessant però aquesta cosa tant rara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *