Recordeu a finals dels 80 la febre de l’Acid House? Va ser l’origen de les raves i, penso, el començament de l’assalt definitiu de l’electrònica a les pistes de ball i l’anomenada «cultura de club». Jo, tot i que ja començava a tenir seny ;-), vaig començar a culturitzar-me en aquest mundillo, fins i tot vaig comprar una xapa d’smiley per enviar-li a mon germà a Africa (pensava que allà potser no havia arribat la moda ;-)), cosa que, des d’aleshores, m’ha comportat acusacions de l’altre germà dient que la xapa la duia jo posada, cual pringao (totalment fals!) 😉
Un d’aquests «grups» d’un sol tema el vaig retrobar anys més tard gràcies a la banda sonora de Virtuosity i… ostres! amb un tema, «Young Boys», bastant destroyer, que podria ser proposat com a himne del ja mític i difunt Duque de Feria. A més, «Young Boys», es recolza bàsicament per un loop de guitarres molt canyeres que res tenia a veure amb el seu primer disc «Lust» on recollien els dos o tres temes que van sonar durant el boom de l’Acid House i d’altres temes en la mateixa línia d’electrònica «àcida».
Utilitzant l’electrònica i d’altres estils, quan convé, les seves lletres son sempre de temàtica sexual (sovint fetitxista/sadomaso) i transgressora (els gemecs apareixen sovint en alguns dels seus temes), no se si per això tenen «tant» d’èxit als EE.UU. i a Europa no se’ls coneix gens! (em pensava que en matèria de reprimits funcionava al revés) 😉
Després de «Lust» (Luxúria) va venir «Voodoo-U», on van tornar a patir la censura de la portada del disc. Si al seu primer single, «I sit on acid» («m’assec en l’acid»), sortia una foto d’un bonic cul, de cintura cap avall, a «Voodoo-U» sortia un dibuix d’unes diablesses a l’infern fent-se carícies de tot tipus, aquesta és la portada que il·lustra aquest post, mentre que la versió censurada recollia un primer pla de dues d’aquestes diablesses.
Aquests dies porto a l’MP3 el seu darrer tema «Gimme Gimme», el tema inèdit per fer vendre el seu recopilatori «Greatest T*ts» (que ve a voler dir «Grans èxits» però diu «Les mamelles més grosses») que podeu conèixer (i escoltar el tema aquest que us dic) a l’e-card promocional al vídeo de youtube.
Els membres «tradicionals» de Lords of Acid (n’hi han d’altres que entren i surten del projecte), també tenen projectes paral·lels: Praga Khan (força interessant), Jade 4 U i Oliver Adams, que fa produccions de forma regular pel seu compte.
Trobareu info sobre la història del House i sobretot de l’Acid a: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=20831