Feliç falsedat

Aquests dies de sopars nadalencs i estrès econòmic per a molts, constantment et desitgen bones festes i et veus obligat a tornar els bons desitjos per cortesia, es quan m’agradaria no ser-hi present, poder passar les festes de nadal realment fora, però allunyat d’aquesta gran merda que és el nadal i tot el que comporta.

M’he passat molts anys creient, ja fa temps que no ho faig, i, es clar, continuo respectant la gent que ho fa, però m’agradaria que sovint em respectessin també com a no creient i no em veiés forçat a menjar merda aquests dies. Senyor, Senyora, si es passen l’any sense anar a missa, a que cony ve aquest fervor religiós? Ah! que no es fervor religiós? que es tracta de consumir i aparentar ser bona persona durant dues-tres setmanes? doncs aleshores faci-ho tot el puto any, reparteixi la seva bonhomia una miqueta i no es limiti a aparentar quinze dies, els seus amics, familiars i veïnatge li ho agrairan.

Feliç falsedat.

Publicat dins de quotidianitat | 2 comentaris

Tanga a la vista!

Quan tothom et diu que hauries de dur casc quan vas en bici, la resposta hauria de ser que l’obligatori hagi de ser dur tanga!

Tanga a la vista!

Tanga a la vista!

La Marieta Pérez ha dissenyat un gran invent per a les ciclistes, el tanga reflector, ara que les mosses ensenyen el tanga sense problemes, ha arribat el moment de donar-li una utilitat per a la seguretat quan es va en bici 😉 Que gran!

Publicat dins de bicis | 3 comentaris

Religions

religió jediSegons la wikipedia, el 2001 es va iniciar una campanya popular en diferents països de parla anglesa per, a l'hora d'omplir el cens, declarar-se seguidor de la religió Jedi. La iniciativa no només va tenir èxit, si no que va aconseguir que al Regne Unit, per exemple, es censessin 390127 persones dins d'aquesta religió i, per tant, la religió Jedi sigui la quarta religió d'aquell estat.

Desconec si al nostre estat podria funcionar una cosa així, no recordo com va anar el darrer, però crec que no es pregunta pas per la religió, o potser la llei o els propis formularis ho impedeixen… si més no, el proper cens ho intentaré 😉

Publicat dins de ridiculisme | 3 comentaris

La Fosca, cançó 10.000 a Last.fm

Avui he assolit, per fi, la xifra de 10000 cançons escoltades al meu perfil de last.fm 😉

És curiós, però tot i portar-hi inscrit des de l’abril de 2005, veia com gent amb molt menys antiguitat que jo ja havien escoltat milers i milers de cançons, i jo, que em considero molt “escoltador”, amb prou feines en tenia uns milers. Doncs ha arribat el moment i fa una estoneta he escoltat la cançó que ha fet els deu milers… ha estat escollida, tot estava calculat: La Fosca “Amic e amat”, mític fragment musicat del “Llibre d’amic e amat” de Ramon Llull.

La Fosca son (eren, probablement) un grup amb un so bastant vuitantero-popero, de Mallorca, que vaig descobrir en una de les matinades de Ràdio Gràcia, quan deixaven el jukebox posat i de tant en tant també s’encallava algun disc i es quedava tota la nit enganxat 😉

Un d’aquests discs, que enviaven les discogràfiques per a promocionar-los, va ser el segon de La Fosca (Eeèxode), editat per Picap el 1993. Va sonar molt de temps, el vaig sentit sencer diversos cops i al final vaig esbrinar qui eren (doncs no hi havia locutor que ho digués, a les matinades). A partir d’aleshores vaig començar a seguir-los i els vaig arribar a veure tocar en directe (a les illes), i fins i tot vaig conèixer personalment alguns dels músics per diverses circumstàncies.

El grup, com haureu escoltat, té dues veus, una masculina (Pere Janer) i una femenina (Loles Coll), cap dels dos, que jo conegui, han continuat cantant enlloc, malgrat en Pere va estar planejant l’edició d’un disc en solitari. Al grup també hi havia un altre dels germans Janer (si, els mateixos de la Maria de la pau), en Tomeu, que tocava també i continua als Fora des Sembrat. Van arribar a editar un tercer disc (Domini Fosc, amb Swingmedia el 1997), on musicaven un bon grapat de poetes catalans i hi afegien dos temes propis. Com a curiositat, amb aquest segon disc es van produir alguns canvis a la formació i va entrar un nou guitarrista, que va musicar també un dels poemes del disc: Joan Miquel Oliver, ara conegut per ser el líder dels Antònia Font i també per la seva feina en solitari.

Pel que fa al primer disc que encara no havia mencionat, no tinc la sort de tenir-lo i va ser editat, sembla ser, per l’Ajuntament de Palma amb el títol de “La carn humida”, si el trobeu aviseu-me! 😉

Publicat dins de música, webs | 5 comentaris

Estampes gracienques (3)

Motos xungues 1Ja fa molt de temps que, tornant cap a casa (dia o nit), a Tres Senyores, tocant el Torrent de les flors, em trobo tot una corrua de motos aparcades, incorrectament a la vorera. Entenc que la gent aparqui a la vorera la moto, jo n’he dut molts anys i era i és legal fer-ho sempre que s’ajusti a unes característiques, però no entenc com es permet aparcar en aquest tros de vorera. Ni es compleix la normativa ni tant sols els propietaris tenen la dignitat d’aparcar en paral·lel al carrer, com seria, almenys, més respectuós amb els vianants… el més fort es el manso/a de l’esquerra, que en aquesta ocasió aparca a tocar de la paret, amb el que bloqueja totalment el pas a la gent: per la puta cara. I això ja m’ho he trobat en diverses ocasions, no és una cosa d’ara 🙁

Moto xunga 2

Publicat dins de quotidianitat | 2 comentaris

Fins ara, Albert

No sóc persona d’escriure comiats als amics que se’n van. No m’agrada gaire acomiadar-me de la gent, potser per això no gasto gaire el dir “adéu” i prefereixo coses més temporals com “fins ara” o “fins aviat”, encara que després aquest “ara” o “aviat” sigui temps. Feia dies que no veia l’Albert, tinc molta mala memòria, però segur que va ser pel carrer i vam dir, com ja feia dies, que havíem de convocar una reunió del Grup 1850, després de l’aturada natural “post-festa major”, on tothom desconnecta una mica de tot plegat.

Aquesta reunió l’acabarem fent, i ell continuarà venint, mai ha faltat a cap de les reunions que hem fet fins ara, n’estic segur, perquè tots els qui ens reunim l’estimen i el tenim present en el nostre “gracianisme” com ell anomena. El Grup 1850 és un exemple de les coses que ha fet l’Albert, sense la seva empenta dubto molt que, malgrat ser tots uns malalts de Gràcia, ens haguéssim atrevit a tirar-ho endavant.

Us recomano la lectura de l’apunt d’en Roger Palà sobre l’Albert, a mi m’ha agradat molt i el compateixo totalment.

Visca Gràcia Lliure!

Publicat dins de quotidianitat | Deixa un comentari

Marcelino arroyo del charco

Per aquells dies que ho veus tot negre, no hi ha res com escoltar temes optimistes i sobretot sin són del mestre Albert Pla, on les coses queden ben clares 😉

La lletra al "(Segueix)"…
 

Marcelino arroyo del charco (Albert Pla) 

Entró en el retrete, se subió la falda
le dolía el vientre, se bajó las bragas
se sentó en el water del bar mas cercano
se llamaba Matilde, y se estaba cagando

Pero el cuerpo se resiente de comer tan malamente
y eso le ocurrió a Matilde, que se le desorientó el vientre
y rompió aguas, defecando, y así dio luz por el culo
un cagarro que lloraba, y así nació su primer hijo
sin previo aviso ni embarazo, en vez de cagar
parió a un niño, lindo retoño, se llamaría Marcelino

¡Ai Marcelino! bienvenido al paraíso
no llores mas y alégrate de seguir vivo
es mejor vivir en este mundo que en mi culo
porque aunque tu seas un mierda esta tierra es tu letrina
no llores más y límpiala con tu sonrisa
es tu alegría quien tira de la cadena

¡Ai Marcelino! bienvenido al paraíso
primero aprendes como reírte de ti mismo
y te será fácil descojonarte de todo
porque si te tomas la vida en serio estás perdido
pásalo bien pa cuatro días que vivimos
pasa de todo y tómatelo a cachondeo

y es que con tanta porquería, que nos mandan desde arriba
levantamos paraísos de inmundicia y alegría
edifícate un palacio de mentira y con sonrisas
te llamarás: Marcelino Arroyo del Charco

¡Ai Marcelino! bienvenido al paraíso
quizás es cierto que vivimos malos tiempos
esto es un infierno y tú un pobre diablillo
ponte a bailar esta esperpéntica y dramática comedia
nunca consientas que nadie te ague la fiesta
ni tus miserias, ni las desgracias ajenas

¡Ai Marcelino! bienvenido al paraíso
no es humor negro ni una broma de mal gusto
es solo un chiste, lo que es un chiste muy profundo
fíjate bien, que es tan absurdo que resulta divertido
que es tan gracioso ver que siendo como somos
lo mal que estamos, pero, ai que bien que lo pasamos

Publicat dins de música | Deixa un comentari

El número de la sort?

Els que viviu (o heu viscut) en pisos compartits sabreu que un dels punts de conflicte és la dutxa (i el bany en general)… bé, segurament és un punt de conflicte en qualsevol casa, però s'agreuja quan no sou de la mateixa família 😉

Després de veure les obres d'art amb pèls de dutxa fa un temps, fa exactament un mes vaig trobar dos pèls estratègicament adherits a una rajola, d'aquesta manera:

Pèl revelador



Com veieu es veu clarament el número 16, avui, 30 dies després, he pensat en la foto i he comprovat els números de la ONCE i la loteria nacional i…

 

No ha sortit! I de fet, acabats en 16, de loteria nacional no ha sortit res en els darrers dos anys, i el més recent de la ONCE és d'aquest mes d'agost…

Publicat dins de quotidianitat | 1 comentari

Els “Hoax” d’Internet

break the chain!Segur que tots els coneixeu, són els anomenats hoax o missatges en cadena. Normalment la gent que els reb s'ho creuen ràpidament perquè els hi envia un coleguita o algú de confiança, i aleshores, com amb un parell de clics aconsegueixen enviar-ho a tot el seu llistat d'adreces, no els costa res espamejar al personal i continuar la cadena.

Hi han hoax que porten circulant per la xarxa anys i panys, com el de la vidua de no se quin dictador africà que et demana que li facis unes gestions per treure el seu dineral del país i que després te'n donarà una part… en aquests casos, ja no son hoax sinó autèntiques estafes en les que han picat molts pardillos que, de ben segur, no picarien (sempre hi han excepcions) amb qualsevol timo de carrer, en persona…

Però el que he rebut avui (es veu que ja te uns anys) és un exemple clar de lo pardilla que es la gent, en ell diuen que Micro$oft i AOL s'han unit per lluitar contra la competència de l'Internet Explorer, i que per cada persona a qui tu enviïs una còpia del correu et pagaran 245$, i en plan piramidal, 243$ si l'altre on envia a un altre pardillo i 241$ si encara hi ha un altre més que ho torna a enviar 😉 Tot sigui dit, a (una suposada) versió original de l'hoax els imports son molt més baixos i creïbles: 5$, 3$ i 1$.

A banda de que Micro$oft i AOL son competència des dels temps del Netscape, qui es pot creure que et pagaran tants calers per una tonteria com enviar un correu? I qui s'ha de creure que Micro$oft (ah! es clar! perquè només ho poden fer si utilitzes Windows, pel que sembla, cosa que aleshores ens faria dubtar de la seguretat d'aquest sistema operatiu) pot fer un seguiment dels correus que envies?

hoax bombDesprès ens trobem els típics que toquen la fibra amb temes de solidaritat, des del noi que s'està morint de càncer i no es vol morir sense abans acabar la carrera, o pares de nens i nenes desnonats, que diuen que han aconseguit la solidaritat de AOL (aquests pillen sempre) o alguna altra empresa coneguda i per cada mail que tu enviïs amb el text ells cobraran algun caleró per a nous tractaments… 🙁

També estan els que busquen putejar a algú, i per mi els més originals que he rebut darrerament son els de Nokia i Ericsson, que deien que si seguies la cadena, els de Nokia, o Ericsson depenent del cas, t'acabarien regalant un mòbil super chachi. El millor dels dos casos es que era imprescindible enviar una còpia del missatge a l'adreça d'algú de la companyia, adreça que probablement existia i que va estar rebent correus de tot el món sense parar 😉 

Ara que em dedico a la formació, una de les coses que deixo clara a les persones que s'inicien al món d'Internet és, precisament, que si al carrer no farien certes coses tampoc les facin a la xarxa, que si no deixen que el seu fill parli amb desconeguts, que no el deixin sol a la seva habitació xatejant amb ves a saber qui, etc… espero que d'aquí uns anys, aquestes persones no m'acabin enviant un "hoax" perquè em tallaré les venes.

Si voleu saber més i seguir l'actualitat dels hoax podeu consultar la pàgina argentina Rompec@denas, l'americana Break the chain i la mítica web sobre llegendes urbanes vàries Urban Legends.

 

Publicat dins de NT | 2 comentaris

Franco ha vuelto!

Si tius, Franco ha tornat i ja tinc entrada! Si, fa un temps, ja comentava la meva inclinació Battiatiana, el proper dia 27 ens veiem a L'Auditori!

Aquí teniu el tema que dona títol al seu nou disc "Il Vuoto", amb només 9 pistes però estupendu!
 

Publicat dins de música | 3 comentaris