Aquests dies que estem parlant tant de l’energia nuclear, i lo neta que és, aprofito per fer un petit exposé de l’estat a la qüestió a França. Fins fa poc per mi nuclear volia dir 4 reactors a Vandellós i Ascó, un dels quals aturat, i si anàvem més lluny, en tot l’estat 8 reactors en actiu, 2 d’aturats i 3 plantes de tractament: la tercera font d’energia de l’estat, amb un 20% del total de la producció… però quan vaig aterrar a Tours, a la vall del Loira, poc a poc vaig començar a conèixer el 2on país del món amb més reactors en actiu, i el 1er en taxa de producció per nombre d’habitants, d’aquí l’interès en construir la MAT: fan tanta electricitat que cal vendre-la als veïns (el 74% de l’energia produïda és nuclear, però només un 81% del total es consumeix a França).
Si dèiem que a l’estat espanyol hi havia, resumint, 8 reactors en actiu, a França n’hi han 58, i un en construcció, la joia de la industria nuclear francesa, l’EPR, que ha de donar relleu a la tecnologia actual de les centrals… i a més, la “força de dissuasió nuclear” francesa té disseminades una mica per tot arreu, les seves armes nuclears.
El meu antic veí, el riu Loira, “el darrer riu salvatge d’Europa”, al seu pas per Tours, ha servit per refredar 8 reactors, i abans d’arribar a l’Atlàntic encara en refredarà 4 més.
França també és l’escenari del ja conegut tren nuclear que cada any surt de la planta de tractament de combustible nuclear de La Hague fins a Alemanya. En aquesta planta es tracten residus de més de 20 països arreu del món, aquests arriben a La Hague i, un cop processats, tornem al seu origen amb els riscos que això comporta (abans d’això, acostumàvem a tirar-los al mar, segur que ho recordeu). Aquesta planta i una de similar a Sellafield, al Regne Unit, tenen l’honor de ser considerades com les instal·lacions nuclears més contaminants del món, donat que aboquen al mar i a l’atmosfera el que s’ha calculat com l’equivalent d’una catàstrofe nuclear, a gran escala, a l’any.
La situació a Fukushima ha reobert un debat que fa anys i anys que dura: la dependència del país de la nuclear, i ara toca prendre decisions importants, si canviar d’estratègia i facilitar les coses a les generacions futures, o com continuar endavant amb l’EPR (o el encara més experimental ITER), que farà guanyar (a molts pocs) molts calers, reemplaçant els reactors actuals i venent la tecnologia arreu del món (com ja han començat a fer)… els verds ja ha demanat la convocatòria d’un referèndum. Segurament d’aquí unes setmanes el debat s’haurà dissimulat amb alguna altra cosa, i tot continuarà igual. Fins al proper desastre nuclear!