Feliç falsedat

Aquests dies de sopars nadalencs i estrès econòmic per a molts, constantment et desitgen bones festes i et veus obligat a tornar els bons desitjos per cortesia, es quan m’agradaria no ser-hi present, poder passar les festes de nadal realment fora, però allunyat d’aquesta gran merda que és el nadal i tot el que comporta.

M’he passat molts anys creient, ja fa temps que no ho faig, i, es clar, continuo respectant la gent que ho fa, però m’agradaria que sovint em respectessin també com a no creient i no em veiés forçat a menjar merda aquests dies. Senyor, Senyora, si es passen l’any sense anar a missa, a que cony ve aquest fervor religiós? Ah! que no es fervor religiós? que es tracta de consumir i aparentar ser bona persona durant dues-tres setmanes? doncs aleshores faci-ho tot el puto any, reparteixi la seva bonhomia una miqueta i no es limiti a aparentar quinze dies, els seus amics, familiars i veïnatge li ho agrairan.

Feliç falsedat.

Aquesta entrada ha esta publicada en quotidianitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Feliç falsedat

  1. cani diu:

    No vull justificar-ho, ja que no ho sabria fer, ni en tinc ganes. Però aquestes festes son les festes del solstici d’hivern que van celebrar els antics i que cada nova religió que passa les adopta per tal que no siguin “paganes”. O sigui que les pots seguir celebrant sent o no creient, encara que això sigui relatiu, per que sempre creiem en alguna cosa o en alguns valors. I no éstà malament. Cada un en els seus. Encara que si, hauriem de ser més coherents, però no ho som ja que som humans i estem en plena evolució, cosa que comporta explorar nous camins, encara que ens portin a la merda, com tu be dius. L’evolució te aquestes coses d’anar provan.
    Ara és una festa consumista, ja que vivim en l’era del capitalisme, i és el que toca.
    De totes maneres, cada un pot fer les festes a la seva manera. A casa mengem tradicional, menys que abans, i fem regals, però ens limitem a una xifra que per a mi és raonable, per un altre serà excessiva i per una altre miseria i companyia. I sempre amb la familia, que, al cap i al final, son els que ens volem, al menys en el meu cas. I també puc admetre que, alguns cops, estimar-se costa. Però ¿què? si no.

  2. greips diu:

    són els Temps de la Hipocresía…

Respon a greips Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *