El passat obscur de Gràcia

Cal que llegiu atentament la biografia del mític Raphael que tenen a Yahoo Espanya i arribeu al setè paràgraf per esglaiar-vos.

Va dient… “A los nueve años se convierte en la mejor voz infantil de Europa, de la mano de un concurso celebrado en Austria. Y a los catorce, comienza a labrarse su carrera musical.”

I aleshores ve la part xunga:

“En la fiesta mayor de Gracia de Barcelona, con trece años, Raphael se dio a conocer al gran público por vez primera, y debutó en Nueva York en 1967: justamente en el Madison Square Garden.”

De la Festa Major al Madison Square Garden, tu!!

Graciñas Galego per fer-me veure la llum!

Aquesta entrada ha esta publicada en música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a El passat obscur de Gràcia

  1. greips diu:

    tots tenim un passat 😉

  2. 20g32 diu:

    Algú ha de tindre imatges d’això!!!!! Pagaria diners que veure-les…!!

  3. Dolors diu:

    imaginat!…el rotllo és veure si acabarà la seva carrera també a la festa Major…això seria molt significatiu, pel que fa a l’evolució de la festa 😛

  4. 20g32 diu:

    Jo crec que haurien de portarlo en el concert del carrer bailen!!
    Caspa, caspa i més caspa!!

  5. cani diu:

    I després diuen de Gràcia. Just abans del Madison de NY, uf! Aquí “descobrim” els “talents” i allà es “consagren”. I després diuen….I segur que si busquem en trobariem molts més…per escriure un llibre. Això si, haurem de trobar algú que no faci faltes, no sigui periodista,…no sigui cas…:D

  6. el aut´`entico der blaue diu:

    Si no m’equivoco, la meva mare recorda haver vist cantar Tom Jones a la plaça del Diamant…

  7. crazy diu:

    Lo del Tom Jones va ser a la Pça. del Sol, el 69 o algo aixi, no?

  8. Kolya diu:

    Es que abans venien primeres espases, i no com ara. Els meus pares sempre ho diuen que venien les figures del moment, ara vindríen els Dover o la Shakira, per dir algo però crec que la Federació no s’ho pot permetre (ni venent entrades -que és com es feia-)

    En fi, m’agrada molt el teu blog, especialment el títol que em fa sentir mooolt identificat.

    Un gracienc de 3a. generació (Els 4 avis – i els progenitors of course- eren graciencs). Però la meva dona no, és de poblenou i el meu fill no és un gracienc pur, en fi…

Respon a Dolors Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *