Avui llegint aquest post, que sembla que sigui una cosa revolucionària, m'ha entrat el sentimentalisme 😉
Quan la banda ample era ciència ficció al nostre país (jo navegava a 28.8k, crec), i l'streming d'àudio per internet era una cosa que només feien els ianquis, vaig descobrir live365.com, m'hi vaig subscriure (i vaig aconseguir ser una mena de betatester que em va permetre fruir dels serveis sense pagar un duro durant força temps) i vaig decidir fer el primer "broadcast de música catalana per internet". Res de dir-li ràdio perquè no ho era. Vaig enregistrar el domini catacast.com i vaig fer un bloc, dels de Blogger del principi, també 😉
El tema era guai al principi, va sortir a VilaWeb i a l'Avui i tot i hi havia gent que m'enviava correus de felicitació, però és allò que vas veient que et fots el curro, i que no, que ets un freak i que t'estàs deixant la pasta, perquè et dona la gana, i el temps, fent una cosa que escoltaven 4 matats (jo, segur, n'era el primer oient, sinó l'únic ;-)) i va passant el temps, i tu vas renovant la llista de cançons que sonen, però al final toca renovar el domini un altre cop, i ja ho deixes córrer. Siguem realistes, un stream d'àudio en català, pensat per a gent que navegava, com jo, a 28.8k, en aquell moment (ja hi havien modems de 56k, però) era una cosa bastant de malalts.
El darrer snapshot de CataCast a la Wayback Machine, descansi en pau (1999-2004).
amén 🙂
Trist, però és un fet diari, milers i milers, cauen cada dia però el principi, és no deixar-se arrossegar i tornar, sempre s’ha de tornar.
Al 2004 no hi havia internet a 1mb a molts de llocs? Jo diria que si…
Si, al 2004 segur, però jo parlo de finals del 1999 😉