Franco! Franco! Franco!

Poble Espanyol de Barcelona, 3 de juliol del 2002, nit, la gent en peu i cridant "Franco! Franco! Franco!", per mi era la primera vegada, desconec si algun dels presents ho havia cridat amb anterioritat, però jo ho cridava molt convençut…

Però tranquils, no es tractava de cap reunió falangista… qui no recorda un paio amb el nas molt gros i ulleres de pasta, que cantava allò de "busco un centro de gravedad permanente" a mitjans 80? si, estic parlant de Franco Battiato, el grandíssim Franco Battiato!

D'aquest paio em vaig quedar pillat amb els seus hits en castellà, a mitjans dels vuitanta, i de fet, com molts dels meus grups "fetitxe" (com diria Boris Izaguirre), no el vaig recuperar fins que ja tenia més ús de raó i vaig investigar tots els discs que m'havia perdut per no estar al dia (en el cas de Battiato parlo de més de 30 discs). Si el coneixeu sabreu que les seves lletres son molt poètiques, de vegades massa i tot ;-), i… que cony!, es que es el puto amo i punt!! 😉

Podeu veure la seva evolució, o potser hauria de dir, l'evolució de la humanitat en general, començant per aquest vídeo IMPRESCINDIBLE:

I acabant en aquest de la seva darrera gira (tremendo!):

FRANCO! FRANCO! FRANCO! 😉