L’aborigen s’emancipa

Publicat el 23/09/2016 per aborigen

Si des de fa poc més de 3 anys el domini aborigen.cat duia al bloc a GràciaNet, amb l’aturada de l’activitat de l’associació m’he dit que calia rescatar-lo i emancipar-lo. Així doncs des d’avui pren el relleu dels blocs de GNet, i estudio seriosament escriure-hi de tant en tant…

Però no us emocioneu, no, que un a perdut la costum, si es que mai l’ha tingut, i no serà fàcil! De moment tocarà revisar els continguts i rescatar algunes imatges i cosetes que s’hagin pogut perdre pel camí.

Fins ara! (espero)

Publicat dins de a l'exili, batalletes | Deixa un comentari

El maleït accent

Publicat el 27/03/2013 per aborigen

És conegut per tots que els francesos fan tot el possible per no entendre’t quan els hi parles… o potser és tant sols un problema entre la gent “de poble”, perquè no recordo situacions similars a ciutats mínimament cosmopolites.

Senyor i senyora intentant fer-se entendre quan tenen ganaAl 2008 el meu nivell de francès es limitava al poc que podia recordar dels meus darrers anys de l’EGB, i quan vaig començar a venir regularment en aquest país, el meu primer trauma lingüístic va arribar quan vaig demanar un entrepà en una àrea de servei, a l’autopista. El dit sandwich es deia Paris-Province [pari-pʀɔvɛ̃s] o potser Paris-Provence [pari-pʀɔvɑ̃s], en tot cas, si esteu acostumats a llegir “en fonètic” (o com es digui, jo no ho estic massa) veureu que la diferència entre “província” i “Provença” en francès és força subtil per als nostres orelles… Continua llegint →

Publicat dins de a l'exili, a la feina, batalletes, BZH, FR, quotidianitat | 1 comentari

El vot “rogat” (i 2)

Publicat el 15/11/2011 per aborigen

Justament avui era un d’aquests dies que toca no treballar, el teu cap t’ha concentrat les hores de feina de tal manera que avui aprofites per anar a comprar-te uns pantalons, agafar en prèstec el darrer disc dels Ramoneurs de Menhirs a la mediateca, comprar quatre coses pel dinar, i no gaire cosa més. Quan arribes a casa, cap a les 12, trobes, finalment, el sobre amb la paperassa per votar i enviar el vot per correu, just el darrer dia del plaç per fer-ho.

Des d’aquí agraeixo al meu cap haver pensat en els meus drets democràtics com a ciutadà d’un altre estat, ja que, sinó, hauria passat a engreixar la famosa abstenció dels votants CERA. Que ens juguem que enguany, tot i el vot pregat, sortiran uns números patètics… prenc com a referència l’abstenció del 85,87% dels adscrits a Barcelona, a les eleccions al Parlament del 2010.

Publicat dins de a l'exili | Deixa un comentari

El vot “rogat”

Publicat el 03/10/2011 per aborigen

Avui he obert la bústia i, oh!, hi havia una carta de l’oficina del cens de Barcelona… M’he dit que seria la típica per confirmar-me les dades del cens, però de seguida he pensat que no seria això… Els residents a l’estranger, els que estem registrats al “Censo Electoral de Residentes Ausentes”, ja fa uns mesos que hem perdut el nostre dret a vot a les eleccions municipals, gràcies als vots del PSOE, PP, CiU i PNV. A les meves darreres de Barcelona ja se’m va negar el dret a vot (cosa que m’indigna i que he pogut comprovar, sovint els residents a la ciutat troben lògic).

L’altra canvi a pitjor és que per a la resta d’eleccions on encara ens respecten el dret a vot és que hem de “rogar” el vot: si fins ara quan s’acostaven unes eleccions rebíem (sovint amb un marge de temps més que ajustat per pensar que potser el teu vot no arribaria a temps per al recompte) tota la documentació automàticament, amb el “voto rogado” el procediment s’allarga, de moment amb la recepció de la carta d’avui (que si hagués perdut, m’hauria de fotre i no podria votar) he hagut de respondre retallant i omplint el cupó que hi havia, i enviant-lo, junt amb una prova d’identitat, per correu a Barcelona. He estat temptat d’enviar-lo certificat, per assegurar-me que arribarà, però haver de pagar 4,30€ de més per exercir un dret constitucional, no em sembla del tot lògic (d’entrada ja he pagat 77 cèntims).

Segons la carta diuen que no més tard del 31 d’octubre hauré rebut la documentació, a veure si és veritat… Aquest sistema de “vot rogat” ja s’aplicava a les eleccions municipals i  s’assolia una participació màxim d’entorn el 5% del cens (imagino que el percentatge deu ser del total d’electorals “CERA” amb dret a vot), sembla ser que aquest és el motiu pel qual han cregut oportú eliminar aquest dret als ciutadans. En canvi, per a la resta d’eleccions, on els electors rebien d’ofici la documentació al seu domicili, la participació arribava al 30%… veurem com acabarà la cosa d’aquí unes setmanes…

Publicat dins de a l'exili | Deixa un comentari

El primer dimecres de cada mes

Publicat el 06/04/2011 per aborigen

Si hi ha una cosa que m’ha sorprès, sobretot perquè és una cosa que m’acollona(va) una mica, de viure a França és la costum de fer sonar les sirenes d’emergència tots els migdies del primer dimecres de cada mes, és el que en diuen l’RNA (Réseau National d’Alerte), herència de la segona guerra mundial. El primer migdia-del-primer-dimecres-del-mes em vaig realment alterar, era de vacances, encara no residia al país i encara era al llit a migdia, un llit a 50 metres de la caserna dels bombers de Rennes. El nivell sonor era evident, i jo estava disposat a baixar al soterrani en pilotes, si era necessari… em direu, masses pel·lícules? masses batalletes de la família que baixava al refugi del Diamant o al de la plaça del Sol quan sentien aquest so? Jutgeu-ho vosaltres mateixos:

Publicat dins de a l'exili, batalletes, FR, General | 1 comentari

Vive le nucléaire!

Publicat el 16/03/2011 per aborigen

Aquests dies que estem parlant tant de l’energia nuclear, i lo neta que és, aprofito per fer un petit exposé de l’estat a la qüestió a França. Fins fa poc per mi nuclear volia dir 4 reactors a Vandellós i Ascó, un dels quals aturat, i si anàvem més lluny, en tot l’estat 8 reactors en actiu, 2 d’aturats i 3 plantes de tractament: la tercera font d’energia de l’estat, amb un 20% del total de la producció… però quan vaig aterrar a Tours, a la vall del Loira, poc a poc vaig començar a conèixer el 2on país del món amb més reactors en actiu, i el 1er en taxa de producció per nombre d’habitants, d’aquí l’interès en construir la MAT: fan tanta electricitat que cal vendre-la als veïns (el 74% de l’energia produïda és nuclear, però només un 81% del total es consumeix a França).

Si dèiem que a l’estat espanyol hi havia, resumint, 8 reactors en actiu, a França n’hi han 58, i un en construcció, la joia de la industria nuclear francesa, l’EPR, que ha de donar relleu a la tecnologia actual de les centrals… i a més, la “força de dissuasió nuclear” francesa té disseminades una mica per tot arreu, les seves armes nuclears.

Continua llegint →

Publicat dins de a l'exili, FR | Deixa un comentari

Comme un Boomerang

Publicat el 05/03/2011 per aborigen

Fa dies i dies que sona a la ràdio aquesta cançó inèdita de Serge Gainsbourg, fa un parell de dies va ser el 20é aniversari de la seva mort, amb tot el que comporta per a una icona francesa. Aquesta cançó va restar inèdita fins el 2001, quan Etienne Daho, cantant i productor, va recuperar-la i al mateix temps, cantant-la en duet, va ajudar a rellançar una altra artista francesa: Dani.

Dani és un dels que podríem anomenar “personatges” de França… va néixer, farà 67 anys, a Castres, al nord de Carcassona, però es va criar a Perpinyà. Filla d’exiliats catalans, va estudiar belles arts i va fer carrera com a model, actriu i cantant, va obrir un club a París, es va enrotllar amb gent com Mick Jagger o David Bowie, va caure en la droga i tothom es va oblidar d’ella. Va sortir de l’ombra obrint una floristeria, negoci al qual no ha deixat de dedicar-s’hi des d’aleshores, i que recentment l’ha portat a encarregar-se de la nova floristeria del super hype Hôtel Costes.

Continua llegint →

Publicat dins de a l'exili, FR, música | Deixa un comentari

La nova vida de l’aborigen gracienc

Publicat el 10/02/2011 per aborigen

Tornem-hi! Des del darrer post, ja fa un any! Pels que no ho sapigueu, ja fa dos anys que formo part del jovent gracienc que es veu obligat a marxar de la Vila, tot i que en el meu cas ha estat del tot voluntari, i no, no he marxat a Sabadell, si no a França. Així, he intentat exportar la festa major de Gràcia i promocionar la construcció d’una rèplica del campanar de la plaça de la vila, primer a la Vall del Loira, i ara a la Bretanya… però noi, no me’n surto gaire, de moment.

La meva vida gracienco-digital ha quedat vinculada a GràciaNet, per suposat, tot i que no he trobat ni el que explicar al bloc, ni segurament he tingut les ganes de fer-ho. Ara me n’adono que de tant en tant hi han coses que m’agradaria explicar, i, coi! be m’hi hauré de posar… així que procediré a retocar el nom del bloc i tornaré a respirar, finalment 😉

Publicat dins de a l'exili, FR, quotidianitat | 1 comentari

Sóc viu

Publicat el 20/02/2009 per aborigen

Malgrat el meu jo digital no estigui molt actiu darrerament, encara respiro. Quasi 5 mesos sense actualitzar son un grapat de dies, i masses coses noves per explicar. En un mes aproximadament aquest bloc canviarà prou i espero, també s’actualitzarà prou. Apa, no dic res més, a veure si m’espavilo amb el WP i poso les coses en ordre aviat. Salut!

Publicat dins de General | 1 comentari

Originalitat

Publicat el 25/09/2008 per aborigen
cares a les festes majors
Publicat dins de quotidianitat | Etiquetat com a | 1 comentari