Si hi ha una cosa que m’ha sorprès, sobretot perquè és una cosa que m’acollona(va) una mica, de viure a França és la costum de fer sonar les sirenes d’emergència tots els migdies del primer dimecres de cada mes, és el que en diuen l’RNA (Réseau National d’Alerte), herència de la segona guerra mundial. El primer migdia-del-primer-dimecres-del-mes em vaig realment alterar, era de vacances, encara no residia al país i encara era al llit a migdia, un llit a 50 metres de la caserna dels bombers de Rennes. El nivell sonor era evident, i jo estava disposat a baixar al soterrani en pilotes, si era necessari… em direu, masses pel·lícules? masses batalletes de la família que baixava al refugi del Diamant o al de la plaça del Sol quan sentien aquest so? Jutgeu-ho vosaltres mateixos:
-
Entrades recents
Comentaris recents
- aborigen en Una senyora es troba una granada en una bossa de patates
- loles coll en La Fosca, cançó 10.000 a Last.fm
- greips en El maleït accent
- jordi en La Fosca, cançó 10.000 a Last.fm
- Ricardo en La Fosca, cançó 10.000 a Last.fm
Arxius
- setembre 2016
- març 2013
- novembre 2011
- octubre 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- febrer 2009
- setembre 2008
- agost 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- maig 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- maig 2005
Categories
Meta
Amb tantes centrals nuclears i centres industrials químics no m’estranya gens que a França funcioni un sistema com el Réseau National d’Alerte (RNA) amb més de 4500 sirenes per avisar a la població civil per un més que possible accident nuclear o per la formació d’un núvol tòxic.