Lloguers vergonyosos

Dilluns vinent farà cinc anys que vaig llogar el pis que s'havia de convertir en "la meva nova vida", després de 25 anys de viure amb els pares, em lligava la manta al cap i començava la recerca… primer vaig optar a un piset, per tot just una persona, vora el Mercat de la Llibertat, en una finca molt antiga i digna de "La Comunidad", a darrera hora em van dir que no me'l llogaven… la cosa, amb la calma, va acabar petant en un pis del C/Legalitat, que al visitar em va semblar magnífic i no ho vaig dubtar, de les 56000 peles que vaig començar pagant ara ja pagava 65000 i ha quedat del tot demostrat que la casa i la finca estan fets una merda, tot i que aquest estiu li han rentat la cara a la façana. Ara cal renovar el contracte…

Vaig acordar amb el meu company de pis que si ens apujaven massa el lloguer buscaríem algun altre lloc i així varem fer quan em van dir que si m'hi volia quedar tindria que pagar 673,59€, una pujada de més del 70%! El darrer mes i mig l'he passat visitants pisos per la Vila… i només en un cas vaig estar a punt de llogar-ne un, i, per variar, al darrer moment ja l'havien llogat (i sembla que no havien pensat en avisar-nos). He visitat pisos de tot tipus, sovint "en buen estado" o "en muy buen estado" y que estaven igual o pitjor que el meu, o realment petits, o massa grans i cars. Al C/Tordera em demanaven 850€ per un pis de dos habitacions grans (les altres dues calia dormir de peu), a una finca antiga de cagar-s'hi, i ple de mobles vintage, per dir-ho d'alguna manera 😉 a sobre la senyora que l'ensenyava em va explicar la història del difunt matrimoni que hi habitava fins no feia molt, com per quedar-s'hi, tu, estaven flipats.

En resum, vist el mercat, em surt més a compte quedar-me a casa, renovar el contracte i estalviar-me noves fiances, avals bancaris (sens dubte l'invent més cabrón que s'ha posat de moda demanar per llogar un pis), paperassa i comissions Al final, com era nou contracte, m'han cobrat tot de nou! 🙁 (com a mínim no m'han demanat aval). Era l'hora de negociar el nou contracte.

Tinc les canonades fetes un trunyo des del primer dia (se'm va inundar la cuina quan van venir a obrir-me el pas de l'aigua, mentre jo era al curro), fusteria de finestres feta un nyap, un terra ondulat, etc. la casa era "a reformar" per a qualsevol persona experimentada en lloguers, però jo pecava de principiant i me la vaig empassar. Al llarg d'aquestes cinc anys he apanyat el que he pogut per anar tirant, i ara es presentava l'oportunitat de negociar quelcom amb la propietària… "Els demanaré que facin la cuina nova i canviïn les canonades"… i es clar, pardillo de mi, es pixaven de riure. "uiuiuiuiiii, nononono, això no ho arreglarem pas nosaltres", bé, doncs ho arreglo jo i m'ho descompteu del lloguer… "ui, ui! porta un pressupost i parlem a veure si et podem rebaixar alguna cosa", es clar, i sempre la rebaixa aplicada als cinc anys de contracte… i si jo no em quedo cinc anys no recupero la pasta i li regalo les reformes… 🙁

A prendre pel cul, arranjaré les canonades, perquè clamen al cel, i la resta es queda com ha estat aquests cinc anys, passo d'abaixar-me els pantalons per cinc euros de rebaixa cada mes, així sempre em quedarà cagar-me en la propietària, l'administrador i que els donin a tots pel cul, tu, després d'aquests cinc anys que venen ja no em tornaran a veure el pel, si es que duro!